Resum bàsic de treball: Hipòtesi i esquema dels orígens.
El naixement del moviment unitari de les comissions obreres a Catalunya. Moviment social català.
Comissions obreres des del seu origen deu molt poc a les organitzacions sindicals d'abans de la guerra (les anomenaren “històriques”) degut a la pràctica destrucció d'aquestes per la Dictadura dins de les fàbriques. Es conegut que immediatament desprès de la desfeta les formes d'organització sindical clàssiques varen ser un blanc fàcil per la repressió. Les reivindicacions salarials eren polítiques en el sentit de que estaven regulades per la llei de 1942 que donaven una estructuració rígida als salaris depenen directament del Estat. Per tant qualsevol reivindicació salarial tenia unes conseqüències d'enfrontament directe contra l'Estat. Aquesta situació va variar amb la derogació de la reglamentació rígida dels salaris i instituint la Llei de Convenis Col·lectius de 1956, abandonant el règim el somni feixista de l'autarquia, i va donar la possibilitat a que l'acció purament reivindicativa pugues desenvolupar-se i eixamplar-se ja que les reivindicacions dels treballadors, reivindicacions econòmiques ja no eren reivindicacions directament polítiques. Ara be, evidentment, l'acció sindical, l'acció reivindicativa va seguir tenint un contingut polític ja que el règim mantingué els Sindicats Verticals feixistes com a organització bàsica del sistema de la Dictadura.
Nova situació amb la Llei de Convenis Col·lectius.
En aquestes condicions es varen crear unes comissions de treballadors en l'àmbit de la fàbrica nascudes de les reivindicacions concretes i d'això li ve el nom, que estaven encarregades per l'assemblea de treballadors, en condicions molt precàries per la repressió, de transmetre a la direcció i intentar negociar les reivindicacions que motivaven la vaga o l'acció simplement reivindicativa. Aquestes comissions de fàbrica, en principi, solament es mantenien amb la reivindicació en concret ja que es dissolien immediatament o be eren dissoltes per la repressió de la policia. Això, junt amb l'aprofitament de les possibilitats "legals" del Sindicat Vertical, fou una forma nova, una forma original i adaptada a les condicions que exigia la lluita reivindicativa. Aquesta etapa des de finals del 50 fins 1964, etapa del desenvolupament de les comissions de fàbrica te molts exponents, especialment en les grans fàbriques com la Pegaso, Maquinista, Olivetti i d'altres. Per exemple, les vagues de 1962 en Maquinista veuen aparèixer l'encadenament d'assemblea dels treballadors, anomenament de la comissió obrera en l'assemblea, forçant a la direcció a reunir-se amb ella, realització de la vaga, repressió immediata en forma de detenció i acomiadament, solidaritat durant tot el temps d'empresonament dels treballadors, anomenament d'una segona comissió que reemplaça a la primera. La idea d'aquesta forma d'adaptació fou un enfocament creatiu, una elaboració adaptada a les necessitats del moment. Al mateix temps desenvolupaven tota una argumentació justificativa de l'acció reivindicativa, justificativa en el terreny social i polític, exigint la restauració de les llibertats fonamentals, de reunió, d'expressió, llibertats sindicals, polítiques i en el nostre cas de Catalunya, llibertats nacionals. També es feia des d'un punt de vista creatiu ja que es pretenia mitjançant d'aquestes reivindicacions democràtiques amplies, la incorporació d'altres forces antifranquistes en un moviment general ciutadà que acabes amb la Dictadura. En termes de funcionament es va abandonar la clandestinitat i les limitacions que això representava però, evidentment va costar molt car a les primeres generacions del nou moviment obrer pagant amb presó i exili però va donar al moviment de Comissions enorme prestigi i capacitat de mobilització.
Coordinació de les comissions de fàbrica.
Així arribem a l'etapa de relació i coordinació de les comissions obreres de fàbrica amb la formació, primer, desfeta per la repressió, de la Comissió Obrera (dita "Central") de Barcelona en 1965 i finalment reeixir en 1966/67 la creació i manteniment de les formes organitzatives de les Comissions, a nivell local amb les Comissions Obreres de localitat i nacional amb la creació de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Descrivim el procés.
Les reivindicacions a nivell d'empresa pel conveni particular d'empresa i segons les característiques d'aquesta van portar, com hem vista, la lluita al nivell de l'empresa. L'aprofitament de les possibilitats legals, es a dir, l'elecció de "jurados" representatius va contribuir a mantenir la comissió obrera de cada empresa en millors condicions, tant en possibilitats de lluita i mobilització per reivindicacions concretes que pel seu manteniment, es a dir, resistència a la repressió. Veiem clarament que encara que el caràcter de la lluita era particularment unitària en quan a mètodes i objectius generals, com l'explosió de les vagues de 1962 va demostrar, en canvi l'organització, coordinació, reivindicacions, en resum, el plantejament de la lluita i la mobilització eren, essencialment, a nivell d'empresa. En tot cas, els conflictes prenien, en ocasions, caràcter local per raons de solidaritat espontània, perquè la base reivindicativa estenia el conflicte per branques senceres o per l'acció impulsora d'algun partit obrer suficientment implantat en les empreses.
Creació dels organismes locals i de ram.
Durant la primavera i estiu de 1966 el mètode d'assemblees successives va permetre crear un nucli orgànic i representatiu de les diferents Comissions existents a Barcelona i a l’entorn així com d'obrers que aprofitant l'experiència es van llençar a la creació de noves comissions en llurs empreses especialment per preparar les eleccions sindicals del Sindicat Vertical. Efectivament, per l'octubre de 1966 el règim preparava les eleccions sindicals creant un clima d'aparent llibertat de cara a l'opinió internacional. En aquestes condicions aquestes eleccions pels llocs de "jurados" i "enlaces" del Sindicat Vertical van adquirir una especial importància. Això va permetre a Comissions a tota Espanya preparar aquestes eleccions amb unes possibilitats fins llavors desconegudes. Com és conegut aquestes eleccions van constituir un gran èxit per les Comissions ja que vàrem ocupar gran part dels "jurados de empresa" i això va donar a cada comissió unes possibilitats d'acció desconegudes fins llavors amb una tant gran extensió. Davant d'aquest èxit el regim franquista va reaccionar declarant il·legals a les Comissions Obreres (mai varen ser "legals") i detenint i empresonant centenars de dirigents obrers.
Però les possibilitats d'elecció dels candidats dels treballadors i encara amb moltes limitacions s'aturava a nivell de ram i localitat, després de l'empresa, ja que més amunt d'aquest nivell eren escollits per la jerarquia feixista d'entre els membres del "Movimiento". Per tant la nostra organització va quedar configurada en Comissió de localitat i a l'interior d'aquesta per ram de producció. Teníem, dons, l'assemblea de fàbrica, la comissió obrera de fàbrica, l'assemblea de ram, la coordinadora de ram i la comissió obrera de la localitat que englobava el conjunt. L'organisme permanent era la coordinadora de localitat escollida en cada assemblea de ram de la localitat. Així cap al final de 1966 varen crear la Comissió coordinadora de les Comissions de Barcelona (dit familiarment "la local"), igualment de Badalona, Terrassa, Baix Llobregat, etc. Finalitzat l'any 1966 veiem iniciada la tendència orgànica de Comissions a Catalunya: una organització per ram que es desenvolupa amb les seves condicions específiques però que troba el seu límit amb l'aprofitament de les possibilitats "legals" i l'organització local que agrupa els rams i que pot superar aquest límits sense abandonar per això la capacitat de mobilització de les empreses i donant coherència a tot el conjunt. Posteriorment la prova va ser feta de que trencada l'organització per rams per la repressió (empresonaments, destitució de càrrecs sindicals en el Sindicat Vertical), la organització local va jugar un paper capital ja que va seguir coordinant les comissions de fàbrica, amb el que malgrat la desaparició de les causes temporals que varen fer cristal·litzar l'organització per rams no va arrossegar amb això el nivell superior de Comissions. Per la repressió va ser massa tard per acabar amb l'estructura local de Comissions, com ho va ser també en 1962 per acabar amb les comissions de fàbrica.
La identificació ciutadana nacional.
Amb l'organització local es dona un salt qualitatiu en el sentit de la marxa vers la formació d'un nivell representatiu nacional. En efecte, l'acció obrera s'estenc per l'àmbit ciutadà buscant recolzament dins de la localitat amb altres forces democràtiques o simplement popular. L'exemple d'aquesta tendència es manifesta amb els contactes i gestions que la Comissió Local realitza en tots els plans de l'acció progressiva i democràtica, es a dir, que el nivell orgànic local permet i facilita aquesta extensió i influència fora de l'àmbit en el que fins llavors estava limitada: fàbrica, ram, sindicat. El fet de que aquesta organització local existís i funcionés no era més que la conseqüència d'una situació nova en la que les forces democràtiques es desenvolupen i concreten. El període és de gran agitació popular i que el paper dels treballadors és determinant. La dinàmica de la lluita i organització de la classe obrera, de Comissions, arrossega d'altres capes vers el terreny de la presa de consciència democràtica i antifranquista.
Les forces polítiques democràtiques, professionals, sindicals històriques, catòliques, estudiants, s'agiten i mobilitzen, la situació les condueix a una pràctica unitària en quan la necessitat d'una coordinació de les forces antifranquistes. En aquest sentit l'existència de la Taula Rodona de la qual en formàvem part fou una de les conseqüències d'aquesta tendència així com molt més tard la creació de l'Assemblea de Catalunya i la CCFPC. Al mateix temps les Comissions organitzen i inspiren moviments populars com tècnics, joves, als barris, dones, etc.
Sintetitzant tenim: l'organització de ram que reuneix les comissions de fàbrica tenia els seus límits en la localitat a causa de l'aprofitament de les possibilitats "legals", es a dir, l'estructura del sindicat vertical, de les dificultats de coordinació, per la varietat dels convenis col·lectius d'empresa. Els rams es coordinaven mitjançant l'organització local. La classe obrera organitzada en CCOO estableix relacions amb altres forces democràtiques i ciutadanes en el marc local que propicia les accions comuns. Comissions organitza i empeny diversos moviments populars que mantenen lligams orgànics locals amb Comissions. L'organització obrera de Comissions pren dimensions i influència ciutadanes. Amb base en les fàbriques arriba al nivell local a través de la seva acció comuna amb les altres forces democràtiques.
La Comissió Obrera Nacional de Catalunya.
El pas de l'organització local a l'organisme nacional fou la continuació i la conseqüència de les perspectives obertes per l'organització local. Les diverses organitzacions locals de Comissions varen anant-se coordinant i de la mateixa forma que les comunitats locals troben llur àmbit nacional que reflexa i conté llurs característiques comunes, Comissions va trobar el seu límit orgànic representatiu a nivell nacional de Catalunya. Així es va crear la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC) i en la qual estaven representats les diferents localitats i diversos moviments de Comissions segons llur pròpia forma representativa. Aquesta Comissió fou instituïda durant l'estiu de 1967 encara que anteriorment ja havien agut reunions a nivell nacional. La primera acció coordinada a nivell de Catalunya va tenir lloc el 6 d'octubre de 1967 (31 aniversari de la revolució d’Astúries i de la proclamació de l'Estat Català pel president Companys) convocada per les Comissions Obreres de Catalunya i va tenir com a finalitat consolidar els lligams orgànics entre les localitats i impulsar la lluita per la recuperació de les llibertats democràtiques. Aquesta acció va consistir en l'ocupació dels locals del Sindicat Vertical en més de trenta localitats, fer públic un manifest reclamant els drets democràtics i l'abolició del sindicat feixista i en els llocs a on fos possible manifestacions al carrer. També com a preparació de l'acció del dia 27 d'octubre del mateix any decidida per el conjunt de Comissions de Espanya. Una vegada cristal·litzada l'organització nacional de Comissions, la mateixa dinàmica unitària i impulsora vers les altres forces democràtiques va agafar, per la mateixa naturalesa de les Comissions i de les forces democràtiques una característica nacional catalana. A mitjans de 1968, públicament, la CONC va declarar que el seu referent institucional o marc polític legítim era l'Estatut de Núria, Estatut adoptat en referèndum pel poble català en 1931.
Tomàs Chicharro Manero