Document de treball N.1

LES ETAPES DEL FRANQUISME.

Un dels aspectes més importants des del punt de vista metodològic i indispensable per l’anàlisi rigorós és el de les etapes del franquisme i això per varies raons.

- La durada de la dictadura.

- Els importants i decisius esdeveniments que es va anant produint en Europa i en el món durant el franquisme i que van tenir una influència considerable en Espanya.

- La diversitat d’aspectes en que la Dictadura exercia el seu poder i que abastava pràcticament tots els aspectes de la societat, el que ens obliga a parcelitzar i determinar, encara que sense perdre el caràcter interdependent, límits i característiques diferenciades i per tant que evolucionaven més o menys autònomament en el temps.   

Però ens trobem amb algunes greus dificultats que podem resumir en:

- Els intents s’han fet, essencialment, des del punt de vista historiogràfic, és a dir, a partir de fets rellevants cronològicament, i en gran mesura polítics com a catalitzadors de les transformacions socials i econòmiques. Això indueix als anàlisis a partir d’actituds fortament influenciades per aquest “a priori” historiogràfic.

- Analitzant el franquisme des dels punts de vista de les grans institucions que han sostingut el règim ens trobem amb grans diferències. Per exemple, l’Església fa un gir a partir dels anys 60 quan apareix el nou moviment obrer, en canvi, l’Exèrcit restaurant la Monarquia (deien “instaurant”) no es dibuixa de forma decidida fins a principis dels 70, encara que Franco fa el referèndum del 69. Per tant cal situar-se des de cada un dels punts de vista tenim en compte que les conclusions poden variar moltísim i a més arribar a ser contradictòries.

- La resistència antifranquista ha tingut, de sempre, un gran contingut i motivació ideològica més enllà de la derivada de la defensa de la República. Les grans corrents de canvi de societat com la socialista i comunista o anarquista han tingut un gran paper en aquesta resistència i la interpretació dels fets històrics des dels seus punts de vista divergeixen profundament. Així pels comunistes la “reconciliació nacional” va marcar l’inici d’una etapa decisiva. Pels socialistes les decisives perspectives de canvi democràtic a Espanya s’inicien amb la recuperació del PSOE amb Suresnes i, en conseqüència l’alternativa democràtica d’esquerres vàlida i creïble tant per la societat espanyola com per l’europea. Per tant des del punt de vista de conciliació o confluència de la interpretació històrica es pràcticament impossible ja que hi ha els factors de legitimació d’opcions polítiques actualment vives en el joc parlamentari.

Fetes aquestes consideracions passarem a intentar exposar algunes de les principals teories o plantejaments de les etapes del franquisme a l’ús.

Des del punt de vista del catolicisme:

Període de la “Cruzada” o nacional-catolicisme: 1936 – 1945, que correspon a la posició adoptada per l’Església i els catòlics durant la Guerra Civil.

Període de l’Acció Catòlica en el poder: 1945 – 1957, que correspon a l’esforç del Vaticà, de l’Episcopat espanyol i del laicat militant per modificar el caràcter totalitari del règim.

Període dels tecnòcrates catòlics: 1957 – 1968, que correspon a la crisis provocada des del moviment obrer a les relacions entre l’Església i l’Estat.

Període del franquisme sense l’Església: 1968 – 1975, en el que hi ha ruptura entre l’Església i la Dictadura.

Des del punt de vista de l’Exèrcit:

Són diverses les cronologies que s’han elaborat. Veiem algunes:

Vist des de dins de les institucions militars i en funció de l’edat d’en Franco i de les qualitats generacionals dels seus col·laboradors militars:

Primer terç que correspon a l’acció dels generals del 18 de juliol, més grans que Franco. La figura estel·lar és la del general Dávila. És el període amb més tensions polítiques d’origen militar.

Segon terç correspon als generals anomenats de l’1 d’abril, una mica més joves que Franco. La figura és la del general Muñoz Grandes. És el període més difícil respecte al desenvolupament jurídic.

Últim terç que correspon als militars més joves que el vell Franco. La figura és la del Almirall Carrero Blanco. És el període dominat pel problema de la successió.

Des del punt de vista dels historiadors:

Són molts nombroses i des de múltiples enfocaments. Evidentment aquesta enorme diversitat respon a l’adscripció acadèmica i també ideològica dels historiadors.

Una de les més destacades és la dels historiadors Borja de Riquer i Joan B.Culla expressada, principalment, en la Història de Catalunya, coordinada per en Pierre Vilar.

 Comença per fer dos grans parts:

- 1939 – 1959: Un país desprès d’una guerra.

- 1959 – 1975: Del pla d’estabilització a la fi del franquisme.

Després desenvolupen detalladament cada part i des de diferents aspectes.

- 1939 – 1950: Evolució política i aïllament internacional    

Des del punt de vista dels juristes:

Una de les més destacades i afegint diversos aspectes i no solament jurídics és la de Antonio Torres del Moral, professor de la Facultat de Dret de la UCM.

Distengués quatre etapes:

1a. 1936 – 1942: període bèlic totalitari.

2a. 1942 – 1955: període pro-aliats, primer frustrat i després acomplert.

3a. 1955 – 1966: desenvolupament econòmic i institucional.

4a. 1967 – 1975: crisi del règim.

Desprès veurem en detall cadascuna de les etapes.