Document de treball Nº 2: Prolegòmens de CCOO a Catalunya
El PC i el naixent MO de les Comissions Obreres
Les profundes transformacions econòmiques i laborals arran de la Llei de Convenis van agafar al MO completament desorganitzat i sense plantejament o estratègia vàlida per a la nova situació. Això va facilitar la nova estratègia que va caldre inventar.
El PC encara que ser conscient que sense el MO organitzat no podia haver-hi una resistència seriosa al franquisme, la seva estratègia no contemplava la formació d'un sindicalisme reivindicatiu de base econòmica i social com a primera i indispensable prioritat.
Ja he explicat que, abans de la Llei de Convenis, les condicions institucionals de la dictadura plantejaven un enfrontament polític davant qualsevol reivindicació o acció obrera. Fins i tot en el terreny salarial qualsevol intent reivindicatiu tenia caràcter polític donada la Llei de Reglamentacions de l'any 1942.
Encara que la Llei de Convenis no va canviar l'estratègia sindical, si la va haver-hi, del PC que va continuar amb l'entrisme en el SV, és a dir, en l'estructura política de la Dictadura al món del treball. Això era l'OSO. El fracàs d'aquesta política li va portar fins a l'any 1964, després de transcorreguts sis anys des de la Llei de Convenis i de les primeres CCOO, quan va canviar d'orientació i es va llançar a potenciar les CCOO existents fins a aconseguir a partir dels anys 66/67 gran domini i protagonisme en CCOO, facilitat al seu pesar pel propi règim de Franco amb la seva política justificativa de la repressió, i ajudat pel canvi substancial de les seves bases militants i amb no poques contradiccions amb la pròpia direcció del PC. També cal considerar la falta d'experiència del PC respecte al sindicalisme ja abans i durant la guerra (UGT socialista i CNT anarquitzant) sumat a la seva actitud ideològica desconfiant sobre la funció del sindicalisme per a la revolució social. Va haver de patir una revisió estratègica profunda com el va ser la reconciliació nacional, etc., perquè s'admetés una política sindical com la qual representava CCOO.
A conseqüència d'aquest retard el PC no va tenir incidència en el naixement de CCOO i el seu desenvolupament en la primera fase i gran part de la segona.
Neix la CONC
La creació de la CONC no és explicada en cap història de CCOO fins avui. Es diu que va néixer en 1966: fals. Solament en un lloc s'encerta, més o menys, amb la data: en la primavera de 1967; en la història de les CCOO de Sabadell. Aquesta ignorància és deguda al fet que els protagonistes directes no ho han explicat i al fet que els que fins ara passaven per fundadors no ho van ser en absolut. Explicaré quan, com i perquè va néixer la CONC i els qui van ser els seus fundadors directes, en un proper document. Cal precisar dient que el primer impuls va néixer de les CCOO de Barcelona i va estendre i/o va coordinar les CCOO incipients en la resta de Catalunya seguint sempre el mateix model barceloní.
Existeixen dos documents bàsics d'aquest procés de creació de la CONC que es poden trobar en els arxius de l'antiga Brigada Polític Social de la Dictadura que els va capturar en la caiguda de Mataró a l'octubre del 67. Són les anomenades “Operació rastrell” i “Operació RANA” (de Reunió Nacional amb dues A intercalades). La primera la vaig redactar en la primavera del 67 plantejant l'estratègia per a l'extensió de CCOO i la segona a l'octubre del mateix any com a document del Congrés fundacional de la CONC que preparàvem per aquella tardor, aprovat en la reunió de la coordinadora de Catalunya el diumenge 30 d'octubre del 67 i que estava previst celebrar en el Monestir de Poblet. Es va aprovar nomenar com a President del Congrés a Nicolás Albéndiz de la Comissió de Tramvies i es va acordar la fundació del butlletí de la CONC (Van sortir dos números).
Breu cronologia des de 1962 fins a la primavera de 1966
1962.
Al febrer es funda el FOC (Federat al FLP d'Espanya)
Propugna l'organització revolucionària del MO. Propugna el federalisme.
Es forma la primera cèl·lula obrera del FOC en MTM.
Al maig esclata la vaga d'Astúries.
La cèl·lula del FOC imprimeix i reparteix octavetes cridant a la vaga.
Esclata la vaga en MTM (21/5/62) i es forma en MTM la primera comissió obrera de Catalunya el model de la qual i mètode serà el que seguirà el moviment de CCOO.
Un membre de la cèl·lula forma part de la Comissió. La repressió s'abat sobre la vaga i els membres de la cèl·lula són detinguts i condemnats en consell de guerra a un any de presó.
La Comissió de MTM es manté i recull diners per als presos durant tot l'any.
1963.
Solament un membre de la cèl·lula és readmès en MTM (per recomanació) en sortir de la presó.
En l'estiu i tardor la cèl·lula reconstruïda del FOC en MTM i jo, escriu i edita dues revistes teoritzant sobre la formació dels “Comitès de fàbrica” (nom que els va donar a les primeres CCOO). Es reparteixen a l'interior de l'empresa.
1964/65.
Es forma una altra cèl·lula obrera del FOC amb dos antics membres de la MTM i tres noies estudiants que estableixen la seva seu clandestina en la parròquia de Sant Medí (naturalment amb l'ajuda del rector). Elaboren material entorn de les primeres CCOO incipients i a partir de l'experiència de MTM incloent-la en la teorització sobre la lluita antifranquista i la revolució socialista.
Elaboro les primeres hipòtesis sobre la formació i desenvolupament de CCOO.
Intervé Angel Abad que ha sortit de la presó de Soria.
Part de FOC (i del FLP) ingressa en el PSUC: Abad, jo, Sardà, Montalvo, Sartorius, els Fina, Farré. Romanen en el FOC Maragall, Molas, Serra, Tanco amb clau, Picó, Verdura.
Extensió de l'acció cap a Mataró a través dels Fina.
1966.
Any crucial en la formació de CCOO.
Primavera:
Reunions de dirigents obrers de tot l'àmbit barceloní, especialment per preparar les eleccions sindicals: Olivetti, MTM, Ram de l'Aigua, Banca, IBM, Pegàs, construcció……..
Tema:
Necessitat de participar en les eleccions del SV (polèmica amb MTM : una part, Daniel, Pasarín, Alzines, s'oposen, una altra part, Ramírez participa), candidatures per a jurats (MTM, Olivetti, Seat, etc.), per a les Juntes, ram de l'aigua. S'arriba a l'acord de formar i presentar candidatures obreres: en Seat amb Valera i una fracció del SV (reunió en Laietana), IBM amb Ana. MTM acord de FOC i PSUC. Olivetti amb Cruz, Ferrer i uns altres. Altres empreses.
Reunió en les cotxeres del Besòs (90 més l'Ana)
Decisió d'organitzar-se per rams i localitats (proposta meva). Formació de coordinadores. Per rams fins a nivell local ja que més enllà no es poden aprofitar les possibilitats legals. Es concreten els rams del metall (Barna), Tèxtil, Construcció (més tard, químiques) i en més de trenta localitats encara que es consideren Barcelona, Sota Llobregat, Sabadell, Badalona, Terrassa, Hospitalet, Granollers, com a més o menys organitzades. En cada lloc es van celebrant assemblees que al seu torn designen coordinadores. Preparació de les eleccions sindicals a celebrar en la tardor preconitzades pel règim pel SV amb el eslògan “votar al millor”.
Assemblea d'advocats laboralistes a l'Escola del Clot impulsada per la coordinadora del metall. En aquesta escola (era professor en la mateixa Alfonso Comín) es munta una assessoria de la coordinadora del metall de Barcelona per assessorar en les eleccions i en qualsevol conflicte (són els de Olivetti que porten el pes)