Document de treball n. 1

Consideracions prèvies.

Cal tenir en compte dues condicions importants que mediatitzen l'impacte de les ideologies en la societat:
a) El desenvolupament independent de la ideologia respecte al comportament col·lectiu de la societat. Tenim tendència a considerar que la ideologia és causa del comportament col·lectiu i en la majoria dels casos ha estat al revés, és a dir, de l'anàlisi o de l'intent de comprendre aquest comportament sorgeixen les reflexions que donen base a les teories ideològiques.
b) L'acció dels partits polítics, dins del joc democràtic, respon a motivacions pragmàtiques i d'interès de les capes socials que representen i poques vegades ideològiques. En canvi en els seus programes i fins i tot estatuts, proclamen la seva procedència o base ideològica, però mitjançant l'artefacte semàntic del programa mínim i del programa màxim eviten haver de ser conseqüents amb la seva ideologia. Si la seva ideologia, per exemple, propugna un canvi de societat aquesta aspiració apareix el programa màxim, és a dir, sense cap compromís d'acció per assolir aquesta aspiració. Els compromisos, si n'hi ha, apareixen en el programa mínim.

Consideracions prèvies de situació històrica.

Les ideologies van ser importants durant el llarg franquisme. Ho van ser a diversos títols: pel seu efecte mobilitzador i per l'esperança que suscitava en aquell infern de dictadura en el costat de les forces democràtiques i per vestir i justificar l'abominació dels militars que van llançar a tal desastre a milions de persones pel costat dels revoltats.
Vegem les principals raons o situacions que expliquen la força de les ideologies durant el franquisme:
- Les principals ideologies en el camp dels antifranquistes eren de caràcter revolucionari, comunistes, socialistes, anarquistes i que propugnaven un canvi de model social. Era evident que el franquisme no anava a durar sempre, era un règim amb data de caducitat, és a dir, s'anava a produir un canvi de model i donat el caràcter totalitari del franquisme aquest canvi incloïa tots els camps. Era una possibilitat de canvi total i que a l'Europa occidental, després de la II GM i els acords de Yalta, per als models capitalista o comunista, havia desaparegut, excepte en Espanya. Forçosament s'anava a produir un canvi, no s'havia de forçar cap presa del poder ja que anava a produir-se naturalment. En aquestes circumstàncies calia aglutinar forces socials amb el motor ideològic. Així ho van fer totes les famílies ideològiques, especialment en el últim període del franquisme, quan també van ressuscitar els nacionalismes i fins i tot nous moviments socials com els estudiants i el feminisme.
- El context internacional va influir notablement. La guerra freda es manifestava amb una pugna ideològica, entre dues concepcions socials diferents i contraposades. També la descolonització, la revolució cubana, com elements més pròxims a nosaltres van enfortir a les ideologies com a poderosos instruments contra la dictadura i amb l'avantatge de comptar amb suports exteriors.
- El franquisme a partir de finals dels cinquanta va ser un híbrid ideològic. Va mantenir el totalitarisme polític i social però va derivar cap a un capitalisme pur i dur. Aquesta situació va ser un paradís per als empresaris i en general per a tot el beneficiari de l'explotació d'un proletariat inerme i indefens i d'una immigració interior massiva de pagesia pobra als centres industrials. Aquesta situació va potenciar enormement les ideologies d'emancipació de classe, és a dir, comunista i socialista revolucionària i per extensió el progressisme catòlic.

Las ideologies dominants

Comunisme.
La ideologia comunista va arribar al final del franquisme amb dos grans desavantatges o dificultats i amb una gran virtut.
Els desavantatges van anar a) la gran diversitat de moviments comunistes, amb desigual força que van arribar a la transició i b) l'arrelament de la societat espanyola al sistema de mercat. La virtut era l'existència d'un gran partit d'ideologia comunista, amb una gran influència en la Universitat i la intel·lectualitat i hegemònic en el moviment obrer.