EL CANVI, EINA DE LA DRETA CONSERVADORA

Tomàs Chicharro Manero

Tot depèn de la visió que es tingui sobre el canvi, és a dir, de quina manera i com els esdeveniments fan variar el curs natural del temps. Estem acostumats a catalogar a la dreta com a conservadors, com aquells que intenten aturar els canvis i mantenir els seus privilegis del present. De la mateixa manera cataloguem a l'esquerra com els que, pensant que el progrés, associat al temps, farà un futur amb més igualtat, és a dir, amb la disminució dels privilegis dels poderosos d'avui i per a això han d'actuar propiciant, actuant sobre el canvi en aquest sentit, sent factor d'aquest canvi.

Ens equivoquem.

La dreta, els conservadors, tenen un coneixement i actitud davant el temps, davant els canvis, més actiu i innovador que qualsevol altra capa o actor social. Parteixen d'alguns conceptes bàsics: la contingència, la noció social del temps, el determinisme i la fletxa del temps, entre d'altres. I com no és suficient el coneixement i apropiació d'aquests conceptes per dominar en la societat i torçar el futur cap als seus interessos, exerceixen la seva influència decisiva en aquelles fal·làcies o ressorts indispensables per a aquestes fins com són les institucions polítiques, religioses, socials, vehiculades pels mitjans de comunicació i opinió i les repressives o normatives.

Esquematitzant les actituds davant l'inevitable canvi o esdevenir es resumeixen en: passiva, reactiva o preactiva i proactiva. Totes les actituds parteixen d'un coneixement implícit, irreflexiu, inconscient del temps, del canvi. Ser passiu és admetre, considerar, que el present és la dimensió de la vida, on es donen i es resolen els actes humans. És la visió mateixa de les classes humils, de la classe obrera, d'aquella gent la necessitat de la qual els obliga a resoldre el seu present. No poden pensar en el futur, planificar-ho, actuar sobre ell, conscientment i sense urgències.

La dreta part de l'experiència històrica de que el temps, el canvi endogen especialment, no ha destruït el poder econòmic de les minories privilegiades, abans al contrari, les ha reforçat en la mesura de que en la democràcia, en la igualtat formal dins el sistema, ha legitimat el seu poder, suplint, avantatjosament, la legitimació anterior de l'aristocràcia i religiosa. Aquesta és la seva visió més acceptada i especialment des de l'òptica que domina millor que ningú, del significat i importància decisiva de la contingència. És per això que mima, observa i actua sobre l'esdevenir, sobre els transcurs del temps. No hi ha parcel·la de l'activitat humana que s'escapi a la seva observació i en conseqüència constata, reflexiona, actua i revisa. Molt diferent és per l'esquerra transformadora actual: sembla que vulgui fer veritat aquella famosa frase d'en Churchill "Lèxit consisteix en anar de fracàs en fracàs sense perdre l'entusiasme".